Recitació.

L'Imma ens va demanar que ens aprenguèssim un text, conte, poema o monòleg, perquè davant de la classe, havíem de recitar-lo, es a dir, posar en pràctica tots els consells que ens donava el llibre Com parlar bé en públic, que havíem llegit anteriorment.

Jo vaig escollir el conte dels Tres porquets, perquè era un dels meus contes preferits quan era petit, i llavors hem vaig posar com a repte que la gent pogués tornar a la infància. M'explicaré millor, el conte en sí és simple, no té cap complicació, des del vocabulari fins l'estructura i contingut. Però es un conte que quan érem petits ens feia força gràcia, i ens ho passàvem bé escoltant-lo. Vaig voler que la classe s'ho passés bé escoltant-lo, sentint-me recitant-lo, i penso que un cop hem vaig alliberar dels nervis, tot va anar més fluid, gràcies a la confiança i el bon rotllo que la gent desprenia.

En definitiva, vaig sortir content després d'haver recitat el conte, ja que la gent hem feia comentaris positius, i després de veure de nou el vídeo, no em va desagradar. Però no tot estava bé, sinó pel que fa la meva vocalització, no va ser del tot bona. En alguns trams del text havia de repetir diverses vegades alguna paraula o frase, però en comparació amb el principi de curs està força bé la millora.

Diferències i similituts entre l'escrit i l'oral.

Hi ha regles que regeixen l'escrit que no s'utilitzen en l'oral.

• Comparacions: situacions de comunicació orals i escrites, per així trobar les característiques pròpies de cada grup.
• Contextuals: comunicació oral és inmediata i l'escrita és diferida.
• Textuals: (adequació i coherència)--> estructures sintàctiques.

CONTEXTUALS

-La tecnologia ha equiparat els dos codis.

-L'oral ha agafat força, gràcies al telèfon, ja que pots comunicar-te a distància, i al moment. També estan el tèlex o el telegrama, que han permès que l'escrit, abans era un missatge diferit, pugui ser immediat.

Diferències:

Oral/Escrit

1-canal: auditiu/visual.

2-Percepció: successiva/simultània.

3-espontània/elaborada.

4-immediata/diferida.

5-efímera/duradora.

6-codis no-verbals/utilitza poc codis no-verbals.

7-interacció/ no-interacció.

8-Context: extralingüístics/poc important.

TEXTUALS

-La literatura s'ha centrat en una petita part del camp: la fonètica i ortografia, so i grafia.

-L'escriptor en la comunicació escrita, ha d'utilitzar recursos lingüístics d'adequació, coherència, cohesió i correcció gramatical distints.

RELACIÓ ORAL-ESCRIT

-Pels medievals l'escrit (llatí) era més important que l'oral (llengües romàniques), en canvi al S. XX, l'oral és l'objecte únic dels estudis, mentre que l'escrit és un mitjà per transcriure la parla.

-La relació l'han estudiat Vigner i Scinto. Vigner analitza la qüestió des de l'òptica de la didàctica de la llengua. Scinto analitza la qüestió des d'una òptica psicolingüísitica.

-Han de tenir un tractament equilibrat i independent en l'aprenentatge de la llengua.

La descripció.

Hi ha diferents models de descripció, entre els quals trobem:

• Cançons.
• Poesia visual.
• Poesia.
• Novel·la.
• Assaig.
• Conte.
• Vídeo.

Què és?

És un mode d'organització del discurs que pretén representar lingüísticament persones, objectes, animals, paisatges, sentiments, èpoques, etc. Es poden descriure aspectes molt concrets i aspectes molt abstractes.

Hi ha dos classes de descripció:

• Objectiva: l'autor és imparcial davant l'objecte que està descrivint, i és limita a descriure amb la major objectivitat i precisió possibles. És caractrísitica dels textos acadèmics i científics.
  
• Subjectiva: l'autor reflecteix el que li suggereix personalment l'objecte que està descrivint. Té una gran càrrega subjectiva i sol tenir una finalitat estètica.
  

Cal dir que tota ciència té una dimensió descriptiva a més de la dimensió explicativa, que tots sabem.

Estructura dels textos:

• En els textos que no són de caire científic, les dades subjectives poden estar desordenades.
  
• En els textos de caire acadèmic, les descripcions només admeten dades objectives i comprovades.
• Els textos de l'àmbit científic, han de seguir un ordre determinat, ja que es essencial. S'ha d'utilitzar un estil objectiu, concís i clar.

A l'hora de produir textos descriptius s'ha de fer el següent procediment:

• Establiment del tema, que pot ser presentat al principi o després d'enumerar les seves caractrísitques.
  
• Caracterització, a través de la qual es distingeixen les qualitats, les propietats i les parts de l'objecte que estem descrivint.
  
• Relació amb el món exterior, tant pel que fa a l'espai i el temps, com a les múltiples associacions que es poden activar amb altres móns i objectes anàlegs.

Com es fa?

1. Idear: s'ha d'explorar la situació per poder emprar les paraules més precises, que descriuen a l'objecte.
2. Ordenar: veure la informació que hem obtingut, i ordenar-la adequadament.
3. Textualitzar: començarem a fer la descripció, tenint en compte les caracterísitques següents:

• Descripcions subjectives i expressives: moltes comparacions i metàfores.
• Els elements lingüísticodiscursius més característics són els que es troben en el lèxic nominal (substantius i adjectius).

Tècniques descriptives.

• Sintagmes nominals àmpliament adjectivats.
• Verbs en present o imperfecte d'indicatiu.
• Paraules que desciuen impressions sensorials.
• Terminologia.
• Definicions.
• Enumeracions.
• Recursos expressius (comparacions, metonímies, personificacions, al·literació)
  

El turisme.

Desprès de fer l'exposició el passat dimecres, us deixo aquí el powepoint que varem fer servir a l'hora d'exposar, pels qui no van assistir i pels qui la volen tornar a veure.

L'índex del treball era el següent:

• Presentació, (dades de Catalunya).
• Pintura.
• Arquitectura.
• Clima i platges.
• Dieta Mediterrània.
• Llocs per visitar.
• Infraestructures innovadores.
• Immigració.
• Turisme.

L'exposició tractava sobre els factors que inciten als turistes a venir al nostre país. El títol és: el turisme a Catalunya.

Un cop vist totes les exposicions dels meus companys, crec que han estat força bé, hem treballat dur i estaven bastant preparades, en general.

M'agradaria destacar algunes exposicions realitzades pels meus companys, entre elles hem van sorprendre força, per diferents aspectes que seguidament diré:

• L'Anna i la Cris, per la seva exposició de Sabadell. Penso que van respectar tots els requisits que es demanaven, i a més a més van acabar de la millor manera, sorprenent-nos amb un poema de la ciutat.
• L'edu i el David, per la seva exposició sobre el territori extraterrestre. En la qual van sorprendre a tothom, ja que van emprar la imaginació i creativitat. Vaig trobar que era un treball ben preparat i amb un rerefons de treball ampli.
• La Mireia i la Laura, per la seva exposició de l'adopció internacional. Crec que el tema és molt interessant i van saber orientar-ho bé, aportant informació molt interessant i innovadora.

Destacant a aquests grups no vull dir que la resta estiguèssin malament, sinó que aquestes aportaven una informació diferent a la resta, o simplement perquè a mi en van sorprendre, i hem van impactar més que les altres.

Cal dir que hem fet un molt bon treball tots!

Vídeo d'en Guillermo Orozco: Educació en comunicació audiovisual.

A partir del vídeo de Guillermo Orozco, vaig poder treure una sèrie d’idees, que són les següents:

-L’audiència són tant homes com dones.
-Món digital: ens hem de posar al dia pel que fa a la tecnologia que cada cop està agafant més força, i que serà indispensable pel futur. Amb el cine i la televisió no passa, però pel que fa a la resta d’aparells sí.
-S’ha d’aprendre a veure les coses com: els anuncis, campanyes electorals, etc, de manera diferent, s’ha d’anar més enllà i veure el que ens volen fer veure----> MANIPULACIÓ.
-A l’hora d’educar una persona hi ha com actors principals: escola i família. Però no ens podem oblidar dels actors secundaris, ja que tenen molta força, com són els medis de comunicació.
-La relació que tenen els nens amb la televisió, ha de estar guiada per la família i l’escola, quan encara no té opinió crítica. Cal dir que hi ha una influència de l’escola i la família a l’hora de veure mes o menys la televisió. Si hi ha bon rotllo, el nen tendeix a veure la menys.
-S’ha d’obligar a reconèixer la seva part a l’hora d’educar als medis de comunicació, i fer programes útils educativament.
-A l’hora d’explicar una lliçó, la imatge o vídeo estan per sota de la paraula del professor, són un complement.
-La tecnologia s’ha d’emprar per millorar, per adquirir nous coneixements.
-Ensenyar a través del llenguatge visual és molt productiu, tot i que no es valora.
-S’han de fer exàmens sobre/de les noves tecnologies.
-S’ha d’aprofitar que els nens tenen més facilitat per aprendre coses noves, es a dir que aprendran més fàcilment sobre les noves tecnologies.

Com parlar bé en públic.

Desprès d’haver explicat les habilitats lingüístiques i haver creat enllaços per totes, menys la de parlar, us adjunto aquí el treball que vem fer sobre el llibre: Com parlar bé en públic.

La composició del text.

Per fer un bon text, s'ha de tenir clar les tres etapes i intentar ser el màxim de metòdics en aconseguir els objecius de cadascuna.

1. Planificació: establir els objectius que volem aconseguir amb el text i dur a terme una estratègia determinada per recollir, seleccionar i ordenar la informació que volem transmetre.

Anàlisi de la situació comunicativa.

• Tipus destinatari.
• Tema.
• Objectius.
• Extensió, estructura.

Recollida de la informació.

• Pluja d'idees.
• Documentació.
• Intent de resposta a les sis W.
• Prendre apunts de la informació recollida.

Selecció i ordenació de la informació.

• Selecció de les idees.
• Ordenació de les idees.
• Tècniques d'Agrupació, (grups o mapa conceptual).
• Tècniques d'Ordenació, (numeració o esquema).

Redacció: transformar els plans i les idees en llenguatge escrit, es a dir, en un text coherent, estructurat, amb els trets estilístics que li pertoquen. Però sobretot s'ha de tenir en compte les característiques de la coherència, la cohesió, l'adequació, la correcció i la variació.

Estructura del text.

• El paràgraf.
• Els connectors:

1. Conjuncions i locucions conjuntives.
2. Preposicions i locucions prepositives.
3. Adverbis i locucions adverbials.
4. Altres paraules o expressions.

• La puntuació:

1. La coma.
2. El punt i coma.
3. El punt.
4. Els dos punts.
5. Els punts suspensius.
6. Els signes d'entonació.
7. Els parèntesis.
8. Els guions.
9. Les comes.

Estil.

• Adequació.
• Claredat.
• Precisió.
• Concisió.
• Variació.

Revisió: és examinar, avaluar el que hem escrit, decidir si s'adiu a les nostres expectatives, i si convé canviar o modificar quelcom per tal de millorar el text.

Revisió de continguts.

• Coherència.
• Cohesió.
• Adequació.

Revisió gramatical i de convencions.

• Correcció.
• Variació.
  

Habilitats lingüístiques.

D’habilitats lingüístiques trobem:

• Oral: escoltar i parlar.
• Escrit: llegir i escriure.
  Un usuari de la llengua a de dominar-les per poder-se comunicar amb eficàcia en totes les situacions.

Definició de cadascuna:

1. Llegir: Procés a través del qual es comprèn un text escrit.

Implicacions:

• Procés actiu, ja que qui llegeix a de construir el seu significat del text. El significat que el lector li dóna al text, no ha de ser el mateix que l’autor li volia donar, això depèn dels coneixements que te cadascú.
• Procés d’interacció, entre qui llegeix i el text. El lector a de fer seu el text, adaptar-lo i transformant els coneixements que té, en funció del que li aporta el text.

2. Escoltar: Comprendre un missatge a partir d'engegar tot un procés cognitiu de construcció del significat i, d'interpretació d'un missatge pronunciat oralment.

3. Escriure: Procés mitjançant el qual es produeix un text significatiu.

4. Parlar: Expressar el nostre pensament a través del llenguatge articulat, de forma coherent, clara, amb correcció i adeqüació a la situació comunicativa.

La compètencia comunicativa.

Amb aquest mapa conceptual he explicat el tema de la competència comunicativa que vem treballar a classe de comunicació.

Les propietats característiques del discurs o text.

A partir del Cmap, s'expliquen les propietats característiques del discurs o text:

• Qualitats que té un escrit o discurs quan actua amb eficàcia en una situació comunicativa.
• Analitzen i expliquen el funcionament d'algun aspecte lingüístic: cohesió, coherència i adequació--> descriptives.
• Determinen normes d'ús--> prescriptives.
• S'ha de tenir en compte la varietat dialectal i el registre a l'hora de produir un text--> adequació
• S'ha de seleccionar la informació més important. A més a més establir una relació lògica entre les parts d'un text, tenint en compte l'estructura del text--> coherència.
• Relacions de significat que s'estableixen entre diferent elements o parts del text, i que permeten al oient o lector entendre’l millor--> cohesió (connectors)
• Norma explícita d'ús en una comunitat lingüística--> correcció.
• Trets estilístics i expressius d'un text, d'acord amb determinats valors socials--> variació.

Un bon oient.

Primer de tot vem parlar sobre el bon comunicador, i unes classes més tard, ho vem fer sobre el bon oient. Tot va sorgir a partir de les habilitats lingüístiques, que estàvem tractant. Aquestes són: llegir, escriure, parlar i escoltar, i en aquesta última està el bon oient.
Un bon oient es aquell qui té un paper actiu i participatiu, es a dir, que pren apunts i s'interessa pel que diuen. Ha de respectar a l'emissor i les idees que transmet, per això a de ser objectiu per intentar entendre el que vol dir l'emissor i descobrir els objectius i propòsits. Sap descobrir les idees principals del missatge. I per últim parlar quan l'orador a acabat d'exposar les seves idees.

Un bon comunicador.

Aquest home és en Iñaki Gabilondo, un magnífic periodista. Ell diu el que pensa, sense cap problema, parla molt bé, es a dir, domina el llenguatge oral i a més a més es molt entenedor perquè vocalitza i parla correctament. A més, a l'hora d'entrevistar sap quina pregunta fer en cada moment, i normalment dóna en el clau.
Es podria dir que en Gabilondo compliria el perfil de bon comunicador, al menys per mi.
Aquest petit comentari, sobre aquest periodista, el relacionem amb la classe que vem fer a comunicació oral, escrita i digital, a grup petit, on cadascú triava un personatge que fos un bon comunicador. Varen sortir molts com el Buenafuente, Pepe Rubianes, entre altres.

Un somriure constant.

Un catorze de setembre vaig veure per primer cop a aquesta noia tan riallera i simpàtica. Estàvem a una aula del primer pis fent la xerrada de presentació del centre i el grau. Ella estava darrere meu, i al cap d’una estona em vaig girar cap a ella perquè no parava de parla. El primer que vaig pensar va ser que seria de les rebels de la classe, però a mesura que la he anat coneixent, he vist que és un tros de pa, i que lo de rebel no era veritat.

Al segon dia de classe me la vaig trobar al tren que agafem cada dia, el S2 Sabadell.

Quan vaig veure-la vaig fixar-me en el pircing que porta i que la fa diferent als altres, perquè només el porta ella. El porta en un lloc en el qual es veu molt perquè sempre somriu.

Jo, i qui la coneix, encara que sigui poc, la veu com una persona, com he dit abans, riallera, simpàtica, extravertida i molt bona gent, que es el més important. És una noia amb la que es difícil, per no dir impossible, avorrir-se, ja que pots parla de tot el que sigui. He tingut sort d’haver-la conegut, i també als altres sabadellencs, ja que els viatges amb tren són divertits i se’m passa rapidíssim el trajecte. En fi, es una sort poder conèixer a aquesta noia, perquè si algun dia no estàs bé, o estàs cansat o t’ha passat quelcom, et treu un somriure, et contagia el seu optimisme i bon rotllo.

He triat aquesta fot perquè el pircing es un tret que la fa diferent. Però l’important de la foto, el per què l’he fet, no és només el pircing, sinó que es també el somriure que veiem, el que et rep cada matí quan entres al tren, sinó es que està dormint.