Les TIC a l'escola de pràctiques

He estat de pràctiques a quart de Primària, en una escola pública. Tenien una sessió d’una hora i mitja els divendres abans d’acabar la setmana, es a dir, les dues últimes classes del dia. El grup classe es divideix en dos grups, i cada setmana va un a informàtica i l’altre fa plàstica, però depenent del que s’hagi de fer a plàstica o si el grup va molt enrederit pot ésser que un grup repeteixi dues setmanes, però més de dues no perquè sempre s’intenta anar al mateix ritme i fer els mateixos treballs.

Un cop a l’aula d’informàtica cadascú té el seu ordinador propi, es a dir, hi ha quinze ordinadors aproximadament. Normalment els nens i nenes treballen individualment, però a vegades se’ls hi demana que facin grups que acostumen a ser de dos, degut a l’espai que tenen.

Pel que fa als treballs realitzats i que he pogut observar, han fet un horari de l’escola i moltes proves amb el Microsoft Word, i molts treballs amb aquest programa.  Cal dir que a l’hora de fer els treballs s’explica primer de tot en general, i un cop explicat si algú té dubtes aixeca la mà i la mestra va a ajudar i atendre’ls, o sinó els mateixos companys ajuden a resoldre allò que els altres desconeixen.

Quan acaben els treballs encomanats per fer a l’hora i mitja de classe, ja siguin individuals o per parelles, els alumnes es posen a mirar el seu gmail i s’envien missatges o veuen el que han rebut i responen. També poden jugar a jocs de diferents pàgines web o del mateix ordinador. Tenen llibertat per tal de poder fer el que vulguin però sense entrar en webs que no toquen ja sigui per edat o per contingut.

Les TAC

Les TAC dictamina com s'han d'emprar les TIC dins de l'aula, de quina manera fer servir eines tecnològiques per la que la qualitat de l'ensenyament en els centres millori progressivament amb aquests tipus de recursos.

·         El Pla TAC ha d’establir unes directius clares per assegurar  la competència digital de l’alumnat.

·         Incorporar les tecnologies a les aules ha de facilitar un aprenentatge més autònom i personalitzat.

·         L’elaboració del Pla TAC de centre pot esdevenir un poderós mecanisme d’innovació, elaborar-lo es complex i requereix la complicitat de tota la comunitat educativa i el director fa de líder.

·         Cal tenir en compte, que la incorporació de les TIC no implica necessariament innovació.

·         El Pla TAC ha d’assegurar: la competència digital, la integració curricular, la inclusió digital, la innovació metodològic.

·         Cal conèixer els recursos digitals existents com: moddle, JClic, Bloggers, Web requests...

·         El Pla TAC serveix per orientar als equips directius en l’ús de les TIC al centre i en la seva aplicació en el seu projecte educatiu.

·         Les estratègies metodològiques han de determinar la modalitat de recursos tecnològics que s’adopten.

·         Les TAC s’han d’adaptar a totes les necessitats dels nens siguin quines siguin les seves característiques, per tant han de ser inclusives les TAC.

·         A l’hora d’iniciar el procés d’elaboració cal tenir en compte: identificar els problemes i ordenar-los de forma gradual atenent els recursos i possibilitats del centre, analitzar de forma acurada l’impacte de les tecnologies en diversos àmbits ( currículum, metodologia, organització de l’aula i escolar, mètodes d’avaluació ), determinar les necessitats de flexibilitat horària i grupal de l’alumnat.

·         Establir una comissió TAC encarregada d’engegar i desenvolupar el Pla el de la manera més representativa possible; establir una representació de tasques relacionades amb les tecnologies i assignació de responsabilitats; establir un pla de formació o conjunt per al professorat focalitzat en les competències didàctiques.

·         Fases del Pla TAC: definició de la visió del centre d’acord amb l’especialitat del PEC,  diagnòstic digital del centre, definició d’objectius, planificació de les prioritats, identificació dels recursos necessaris, assignació de tasques i responsabilitats, aplicació del Pla, avaluació del procés.

·         El Pla TAC ha de ser un document dinàmic que impliqui la seva revisió anual, de forma orientativa es suggereixen els següents apartats: visió del centre, objectius a llarg, mitjà i curt termini, eines d’avaluació d’implantació del Pla...

No només influeixen els equipaments sinó que també parla sobre l'ús que se li donen a aquests recursos, i per això està el pla TAC per tal d'aclarir aquests dubtes que es poden crear al voltant de tot aquest món de la tecnologia dins de l'aula.

Això es una opinió personal, i un dels motius pels quals he fet aquesta assignatura i vull seguir-la l'any que ve; dins de les escoles, els mestres poden tenir molts materials tecnològics com pissares digitals i diferents tipus de programes per tal d'usar-los en elles o bé en altres ordinadors més normals. Però al no saber el que pot oferir cada recurs, cada programa, cada element, els mestres engegan la pissarra i els hi dóna el mínim ús, fan de la PDi un projector més, es a dir, zero rendiment.

La imatge que he col·locat penso que reflecteix perfectament, allò que ens dóna i que dóna als mestres i alumnes, des de motivació, dinamisme, interacció, cooperació, fins a comoditat.

Teories d'aprenentatge

Durant el transcurs de la història han anat apareixent diferents teories que han intentat donar resposta a com aprenem de l'entorn:

• Conductisme: apareix a principis del segle XX amb Watson, Pavlov i Skinner. Diu que la conducta es externa i observable, i es la conseqüència a un determinat estímul. Si es premia quedarà fixe, si es castiga no s'assimilarà. En l'educació per ells els nens eren tàbules rases, pàgines en blanc que s'havien d'anar omplint amb els seus coneixements, ja que el nen partia de zero i sense cap idea prèvia sobre allò que es tractava dins de l'aula. El JClic es un exemple on s'hi empra aquest mètode.

• Cognitivisme: Vigotsky i Piaget eren els grans impulsors, recolzats per Bandura. Es centraven en els processos mentals que intervenien en la formació del coneixement, dins d'un procés d'assimilació dels coneixements que es reben, quan es varien els esquemes mentals. JClic seria un exemple clar.

• Constructivisme: podríem dir que recull les bases del cognitivisme. Ausubel considera l'aprenentatge significatiu com allò essencial, que el nen aprèn interactuant amb el seu entorn. Pel que fa a les TIC trobaríem els projectes telemàtics on els alumnes treballen cooperativament amb alumnes d'arreu del món i coneixen noves maneres d'enfocar les coses i  nous coneixements que potser no es tracten en la escola en que hi son.

• Connectivisme: Siemmens i Downes creuen que l'aprenentatge es produeix en forma de xarxa social, de gran diversitat de connexions i vincles. Es duu a terme a través de recursos tecnològics, però hi destaca per les connexiosn que es produeixen amb aquests. L'alumne té gran control dins del seu aprenentatge. Viquipedia, Youtube, Twitter com a exemples clars sobre el que es aquest tipus d'aprenentatge.

Cal recalcar que ha estat de gran ajuda tenir els apunts de psicologia del primer i el segon any de carrera, ja que he pogut complementar amb allò que sabia el que no acabava de recordar, i poder-ho entendre-ho amb les TIC, i fer petites relacions visibles i entenedores. 

Què es un PLE?

En relació amb la primera entrada, i veient que he tingut problemes per editar-la, em disposo a fer una ampliació des d'aquí.

Podem dir que un PLE es una manera d'aprendre a través d'Internet, des d'una dinàmica diferent i establint relacions diverses. Diferents eines que tothom que tingui accés pot utilitzar per poder controlar i gestionar el seu aprenentatge.

Trobem tres tipus d'eines:

• D'accés a la informació: bases de dades, vídeo, multimèdia, llocs de publicació...

• De creació i edició de la informació: mapes conceptuals, creadors de presentacions...

• De relació amb els altres: carces socials per comunicar-se amb amics i companys de classe, en el qual l'aprenentatge també hi és present en molts casos.

Personalment a partir de les altres persones es d'on es pot aprendre més, penso que per això dins de les aules, hauríem de fomentar el diàleg, que els nens es formulessin preguntes i respostes que després es contrastessin amb el grup-classe. Que l'error sigués progrés i no pas, un punt on delimités quelcom i hagués de començar de nou el nen. A partir del que es sap i d'on es fa l'errada, el nen a de començar a construir el seu propi aprenentatge, amb l'ajuda, d'entre molts agents externs, els companys i amics.

Moodle

Moodle és un Sistema de Gestió de Cursos de Codi Obert, també conegut com un Sistema de Gestió de l’Aprenentatge ( Learning Management System, LMS ) o com un Entorn d’Aprenentatge Virtual ( Virtual Learning Environment, VLE ).

Va ser creat per Martin Dougiamas, el qual va dissenyar les seves idees del constructivisme en pedagogia que afirmaven que el coneixement es construeix en la ment de l’estudiant, enlloc de ser transmès sense canvis a partir de llibres o aprenentatges i en l’aprenentatge col•laboratiu. Va crear un ambient centrat en l’estudiant, com a punt més important i del qual parteix tot, al qual li ajuda a construir l’aprenentatge necessari, depenent de les habilitats i coneixements previs.

Molts mestres empren aquesta eina per crear llocs web, més dinàmics de cara als estudiants. S’ha d’instal•lar en un servidor web, a través d’un ordinador personal, o bé mitjançant un servidor d’una companyia d’hostalatge de pàgines web.

Penso que aquest tipus d’eines són interessant i alhora útils de cara a l’aprenentatge dels alumnes, ja que el seu dinamisme ajuden i faciliten l’adquisició de coneixements. També es important, i se’ns a fet constar any rere any des de la Universitat, la idea de l’aprenentatge a través d’un mètode constructivista, on l’alumne sigui el centre i el mestre faci de guia i proporcioni tot el material necessari perquè avanci, assimili i acomodi tot allò imprescindible per a créixer com a persona. I poder ser un futur ciutadà amb criteri i no un titella o una màquina que actua segons el que li demanen i no lluita per allò que cal aconseguir.

Mitjans de comunicació i aprenentatge

Hi ha dos tipus de visions respecte als mitjans de comunicació i l’aprenentatge, un que es refereix a la visió d’educar a través dels mitjans de comunicació, i l’altre que tracta d’educar en l’ús d’aquests per poder extreure’n el millor ús i rendibilitat.

El primer que he citat deia que s’ha d’utilitzar els mitjans de comunicació per educar, es a dir a partir d’aquests treballar continguts que hi apareixen en el currículum i d’altres que no hi són presents, però que són imprescindibles. Ens podríem acollir a la cita que diu: “el coneixement no ocupa lloc”. Treure’n ús del que ens ofereixen els mitjans, l’ús que tenen aquests i treballar-los per aplicar-los i adquirir els coneixements pertinents que ens donen. Per exemple: un programa de ràdio o televisió, com es produeix, passos que s’ha de seguir, gent que hi treballa i les funcions... o també llibres i revistes per consultar el que sigui necessari.

D’altra banda trobem el punt d’educar en l’ús correcte dels mitjans de comunicació, es a dir, com fer-ne un ús adequat del que se’ns ofereix des d’aquests. Tenir els coneixements per poder triar la informació i el contingut que ens serà útil i productiu per tal de créixer com a estudiants, però sobretot com a persones, que es el veritable objectiu de la educació, o almenys aquest hauria de ser.

Hem de ser conscients de la gran influència que tenen els mitjans de comunicació cap a la població i la manipulació que es fa des d’aquests. Per això, com he comentat abans es important que els nostres alumnes sàpiguen que es trobaran i que ells mateixos, amb la nostra guia puguin saber trobar allò que els interessa i el que es millor pel seu correcte desenvolupament.

Estils d'aprenentatge

• Learning by doing: s’aprèn a partir d’un aprenentatge pràctic , on els alumnes són conscients dels seus propis errors, ja que ells mateixos els troben i milloren a partir d’aquests. L’error es un punt de partida cap a la millora i assimilació dels coneixements de cada nen.

• Longlife learning: es tot l’aprenentatge après i realitzat durant la vida que es planteja des d’una visió cívica i social, amb l’intenció de millorar coneixements, aptituds i competències.

• Aprenentatge entre iguals: l’aprenentatge que s’estableix entre persones, tant pot ser entre amics, companys, familiars... A partir dels coneixements que un té, ajuda als altres a entendre allò que els hi manca, i viceversa.

• Aprenentatge invisible: engloba tot tipus d’aprenentatges, ja siguin formals, informals, no formals... allò que aprenem sense adonar-nos, de manera inconscient.

• Educació formal, no formal i informal: l’educació formal es la que es dóna en els centres educatius, té un caràcter estructurat i acaba amb una certificació. L’educació no formal és intencional des de la perspectiva de l’alumne: xarxes socials, relacions d’amistat... I l’educació informal són totes aquelles activitats de la vida quotidiana que tenen una influència en l’aprenentatge, però no està estructurat i no es rep cap certificació al respecte.

• Aprenentatge autònom: l’alumne ha de tenir una iniciativa i una actitud positiva envers l’aprenentatge, que amb alguna ajuda o sense intenta trobar resposta a les seves necessitats pel que fa l’aprenentatge. S’estableixen connexions amb els coneixements previs, per tal d’assimilar i acomodar la nova informació.

• Aprenentatge significatiu: tracta d’establir relació amb els coneixements previs amb els que es van adquirint. El procés cognitiu d’assimilació i acomodació d’esquemes nous en aquells esquemes ja establerts. Fa que l’aprenentatge agafi sentit i sigui més enriquidor i complert. S’ha de saber el que aprendre, com aprendre-ho i per què.

• Aprenentatge situat: es basa en la relació entre l’aprenent i l’entorn i la relació entre els individus. L’aprenentatge esdevé significatiu gràcies al context sociocultural en què es troba. Es duu a terme en un entorn adequat, aplicable i relacionat amb la vida real i amb l’experiència pràctica de cadascú.

Un cop esmentat diferents estils d’aprenentatge cal ser conscient com treure’n rendiment i el major profit de tots ells, ja que poden ser útils per emprar-los en diferents situacions i assignatures correctament.

Personalment, com a futur mestre que espero ser, soc partícip d’emprar un aprenentatge cooperatiu, per grups o parelles, per tal d’ampliar els coneixements propis a partir del que els altres saben i pensen al respecte. Tenir una visió més amplia dels fets i com actuar-hi, sempre sent fidels al que un creu i hi pensa sobre un tema o situació, ja que penso que es imprescindible ser un mateix, i no deixar-se influir per la situació ni voler aparentar quelcom davant dels altres.

Una altra cosa important segons el meu parè, es que l’aprenentatge ha de ser significatiu i útil per tal que sigui profitós pels alumnes, i puguin extreure’n el màxim rendiment, i adquirir el major nombre de coneixements. Tots ells necessaris i aplicables en el major nombre de situacions, ja siguin relacionades amb les dels propis alumnes o bé, amb d’altres desconegudes però que passen en el món que habitem.