Hi ha regles que regeixen l'escrit que no s'utilitzen en l'oral.
- Comparacions: situacions de comunicació orals i escrites, per així trobar les característiques pròpies de cada grup.
- Contextuals: comunicació oral és inmediata i l'escrita és diferida.
- Textuals: (adequació i coherència)--> estructures sintàctiques.
CONTEXTUALS
-La tecnologia ha equiparat els dos codis.
-L'oral ha agafat força, gràcies al telèfon, ja que pots comunicar-te a distància, i al moment. També estan el tèlex o el telegrama, que han permès que l'escrit, abans era un missatge diferit, pugui ser immediat.
Diferències:
Oral/Escrit
1-canal: auditiu/visual.
2-Percepció: successiva/simultània.
3-espontània/elaborada.
4-immediata/diferida.
5-efímera/duradora.
6-codis no-verbals/utilitza poc codis no-verbals.
7-interacció/ no-interacció.
8-Context: extralingüístics/poc important.
TEXTUALS
-La literatura s'ha centrat en una petita part del camp: la fonètica i ortografia, so i grafia.
-L'escriptor en la comunicació escrita, ha d'utilitzar recursos lingüístics d'adequació, coherència, cohesió i correcció gramatical distints.
RELACIÓ ORAL-ESCRIT
-Pels medievals l'escrit (llatí) era més important que l'oral (llengües romàniques), en canvi al S. XX, l'oral és l'objecte únic dels estudis, mentre que l'escrit és un mitjà per transcriure la parla.
-La relació l'han estudiat Vigner i Scinto. Vigner analitza la qüestió des de l'òptica de la didàctica de la llengua. Scinto analitza la qüestió des d'una òptica psicolingüísitica.
-Han de tenir un tractament equilibrat i independent en l'aprenentatge de la llengua.