La descripció.

Hi ha diferents models de descripció, entre els quals trobem:

• Cançons.
• Poesia visual.
• Poesia.
• Novel·la.
• Assaig.
• Conte.
• Vídeo.

Què és?

És un mode d'organització del discurs que pretén representar lingüísticament persones, objectes, animals, paisatges, sentiments, èpoques, etc. Es poden descriure aspectes molt concrets i aspectes molt abstractes.

Hi ha dos classes de descripció:

• Objectiva: l'autor és imparcial davant l'objecte que està descrivint, i és limita a descriure amb la major objectivitat i precisió possibles. És caractrísitica dels textos acadèmics i científics.
  
• Subjectiva: l'autor reflecteix el que li suggereix personalment l'objecte que està descrivint. Té una gran càrrega subjectiva i sol tenir una finalitat estètica.
  

Cal dir que tota ciència té una dimensió descriptiva a més de la dimensió explicativa, que tots sabem.

Estructura dels textos:

• En els textos que no són de caire científic, les dades subjectives poden estar desordenades.
  
• En els textos de caire acadèmic, les descripcions només admeten dades objectives i comprovades.
• Els textos de l'àmbit científic, han de seguir un ordre determinat, ja que es essencial. S'ha d'utilitzar un estil objectiu, concís i clar.

A l'hora de produir textos descriptius s'ha de fer el següent procediment:

• Establiment del tema, que pot ser presentat al principi o després d'enumerar les seves caractrísitques.
  
• Caracterització, a través de la qual es distingeixen les qualitats, les propietats i les parts de l'objecte que estem descrivint.
  
• Relació amb el món exterior, tant pel que fa a l'espai i el temps, com a les múltiples associacions que es poden activar amb altres móns i objectes anàlegs.

Com es fa?

1. Idear: s'ha d'explorar la situació per poder emprar les paraules més precises, que descriuen a l'objecte.
2. Ordenar: veure la informació que hem obtingut, i ordenar-la adequadament.
3. Textualitzar: començarem a fer la descripció, tenint en compte les caracterísitques següents:

• Descripcions subjectives i expressives: moltes comparacions i metàfores.
• Els elements lingüísticodiscursius més característics són els que es troben en el lèxic nominal (substantius i adjectius).

Tècniques descriptives.

• Sintagmes nominals àmpliament adjectivats.
• Verbs en present o imperfecte d'indicatiu.
• Paraules que desciuen impressions sensorials.
• Terminologia.
• Definicions.
• Enumeracions.
• Recursos expressius (comparacions, metonímies, personificacions, al·literació)