Moodle

Moodle és un Sistema de Gestió de Cursos de Codi Obert, també conegut com un Sistema de Gestió de l’Aprenentatge ( Learning Management System, LMS ) o com un Entorn d’Aprenentatge Virtual ( Virtual Learning Environment, VLE ).

Va ser creat per Martin Dougiamas, el qual va dissenyar les seves idees del constructivisme en pedagogia que afirmaven que el coneixement es construeix en la ment de l’estudiant, enlloc de ser transmès sense canvis a partir de llibres o aprenentatges i en l’aprenentatge col•laboratiu. Va crear un ambient centrat en l’estudiant, com a punt més important i del qual parteix tot, al qual li ajuda a construir l’aprenentatge necessari, depenent de les habilitats i coneixements previs.

Molts mestres empren aquesta eina per crear llocs web, més dinàmics de cara als estudiants. S’ha d’instal•lar en un servidor web, a través d’un ordinador personal, o bé mitjançant un servidor d’una companyia d’hostalatge de pàgines web.

Penso que aquest tipus d’eines són interessant i alhora útils de cara a l’aprenentatge dels alumnes, ja que el seu dinamisme ajuden i faciliten l’adquisició de coneixements. També es important, i se’ns a fet constar any rere any des de la Universitat, la idea de l’aprenentatge a través d’un mètode constructivista, on l’alumne sigui el centre i el mestre faci de guia i proporcioni tot el material necessari perquè avanci, assimili i acomodi tot allò imprescindible per a créixer com a persona. I poder ser un futur ciutadà amb criteri i no un titella o una màquina que actua segons el que li demanen i no lluita per allò que cal aconseguir.

Mitjans de comunicació i aprenentatge

Hi ha dos tipus de visions respecte als mitjans de comunicació i l’aprenentatge, un que es refereix a la visió d’educar a través dels mitjans de comunicació, i l’altre que tracta d’educar en l’ús d’aquests per poder extreure’n el millor ús i rendibilitat.

El primer que he citat deia que s’ha d’utilitzar els mitjans de comunicació per educar, es a dir a partir d’aquests treballar continguts que hi apareixen en el currículum i d’altres que no hi són presents, però que són imprescindibles. Ens podríem acollir a la cita que diu: “el coneixement no ocupa lloc”. Treure’n ús del que ens ofereixen els mitjans, l’ús que tenen aquests i treballar-los per aplicar-los i adquirir els coneixements pertinents que ens donen. Per exemple: un programa de ràdio o televisió, com es produeix, passos que s’ha de seguir, gent que hi treballa i les funcions... o també llibres i revistes per consultar el que sigui necessari.

D’altra banda trobem el punt d’educar en l’ús correcte dels mitjans de comunicació, es a dir, com fer-ne un ús adequat del que se’ns ofereix des d’aquests. Tenir els coneixements per poder triar la informació i el contingut que ens serà útil i productiu per tal de créixer com a estudiants, però sobretot com a persones, que es el veritable objectiu de la educació, o almenys aquest hauria de ser.

Hem de ser conscients de la gran influència que tenen els mitjans de comunicació cap a la població i la manipulació que es fa des d’aquests. Per això, com he comentat abans es important que els nostres alumnes sàpiguen que es trobaran i que ells mateixos, amb la nostra guia puguin saber trobar allò que els interessa i el que es millor pel seu correcte desenvolupament.

Estils d'aprenentatge

• Learning by doing: s’aprèn a partir d’un aprenentatge pràctic , on els alumnes són conscients dels seus propis errors, ja que ells mateixos els troben i milloren a partir d’aquests. L’error es un punt de partida cap a la millora i assimilació dels coneixements de cada nen.

• Longlife learning: es tot l’aprenentatge après i realitzat durant la vida que es planteja des d’una visió cívica i social, amb l’intenció de millorar coneixements, aptituds i competències.

• Aprenentatge entre iguals: l’aprenentatge que s’estableix entre persones, tant pot ser entre amics, companys, familiars... A partir dels coneixements que un té, ajuda als altres a entendre allò que els hi manca, i viceversa.

• Aprenentatge invisible: engloba tot tipus d’aprenentatges, ja siguin formals, informals, no formals... allò que aprenem sense adonar-nos, de manera inconscient.

• Educació formal, no formal i informal: l’educació formal es la que es dóna en els centres educatius, té un caràcter estructurat i acaba amb una certificació. L’educació no formal és intencional des de la perspectiva de l’alumne: xarxes socials, relacions d’amistat... I l’educació informal són totes aquelles activitats de la vida quotidiana que tenen una influència en l’aprenentatge, però no està estructurat i no es rep cap certificació al respecte.

• Aprenentatge autònom: l’alumne ha de tenir una iniciativa i una actitud positiva envers l’aprenentatge, que amb alguna ajuda o sense intenta trobar resposta a les seves necessitats pel que fa l’aprenentatge. S’estableixen connexions amb els coneixements previs, per tal d’assimilar i acomodar la nova informació.

• Aprenentatge significatiu: tracta d’establir relació amb els coneixements previs amb els que es van adquirint. El procés cognitiu d’assimilació i acomodació d’esquemes nous en aquells esquemes ja establerts. Fa que l’aprenentatge agafi sentit i sigui més enriquidor i complert. S’ha de saber el que aprendre, com aprendre-ho i per què.

• Aprenentatge situat: es basa en la relació entre l’aprenent i l’entorn i la relació entre els individus. L’aprenentatge esdevé significatiu gràcies al context sociocultural en què es troba. Es duu a terme en un entorn adequat, aplicable i relacionat amb la vida real i amb l’experiència pràctica de cadascú.

Un cop esmentat diferents estils d’aprenentatge cal ser conscient com treure’n rendiment i el major profit de tots ells, ja que poden ser útils per emprar-los en diferents situacions i assignatures correctament.

Personalment, com a futur mestre que espero ser, soc partícip d’emprar un aprenentatge cooperatiu, per grups o parelles, per tal d’ampliar els coneixements propis a partir del que els altres saben i pensen al respecte. Tenir una visió més amplia dels fets i com actuar-hi, sempre sent fidels al que un creu i hi pensa sobre un tema o situació, ja que penso que es imprescindible ser un mateix, i no deixar-se influir per la situació ni voler aparentar quelcom davant dels altres.

Una altra cosa important segons el meu parè, es que l’aprenentatge ha de ser significatiu i útil per tal que sigui profitós pels alumnes, i puguin extreure’n el màxim rendiment, i adquirir el major nombre de coneixements. Tots ells necessaris i aplicables en el major nombre de situacions, ja siguin relacionades amb les dels propis alumnes o bé, amb d’altres desconegudes però que passen en el món que habitem.