Estils d'aprenentatge

• Learning by doing: s’aprèn a partir d’un aprenentatge pràctic , on els alumnes són conscients dels seus propis errors, ja que ells mateixos els troben i milloren a partir d’aquests. L’error es un punt de partida cap a la millora i assimilació dels coneixements de cada nen.

• Longlife learning: es tot l’aprenentatge après i realitzat durant la vida que es planteja des d’una visió cívica i social, amb l’intenció de millorar coneixements, aptituds i competències.

• Aprenentatge entre iguals: l’aprenentatge que s’estableix entre persones, tant pot ser entre amics, companys, familiars... A partir dels coneixements que un té, ajuda als altres a entendre allò que els hi manca, i viceversa.

• Aprenentatge invisible: engloba tot tipus d’aprenentatges, ja siguin formals, informals, no formals... allò que aprenem sense adonar-nos, de manera inconscient.

• Educació formal, no formal i informal: l’educació formal es la que es dóna en els centres educatius, té un caràcter estructurat i acaba amb una certificació. L’educació no formal és intencional des de la perspectiva de l’alumne: xarxes socials, relacions d’amistat... I l’educació informal són totes aquelles activitats de la vida quotidiana que tenen una influència en l’aprenentatge, però no està estructurat i no es rep cap certificació al respecte.

• Aprenentatge autònom: l’alumne ha de tenir una iniciativa i una actitud positiva envers l’aprenentatge, que amb alguna ajuda o sense intenta trobar resposta a les seves necessitats pel que fa l’aprenentatge. S’estableixen connexions amb els coneixements previs, per tal d’assimilar i acomodar la nova informació.

• Aprenentatge significatiu: tracta d’establir relació amb els coneixements previs amb els que es van adquirint. El procés cognitiu d’assimilació i acomodació d’esquemes nous en aquells esquemes ja establerts. Fa que l’aprenentatge agafi sentit i sigui més enriquidor i complert. S’ha de saber el que aprendre, com aprendre-ho i per què.

• Aprenentatge situat: es basa en la relació entre l’aprenent i l’entorn i la relació entre els individus. L’aprenentatge esdevé significatiu gràcies al context sociocultural en què es troba. Es duu a terme en un entorn adequat, aplicable i relacionat amb la vida real i amb l’experiència pràctica de cadascú.

Un cop esmentat diferents estils d’aprenentatge cal ser conscient com treure’n rendiment i el major profit de tots ells, ja que poden ser útils per emprar-los en diferents situacions i assignatures correctament.

Personalment, com a futur mestre que espero ser, soc partícip d’emprar un aprenentatge cooperatiu, per grups o parelles, per tal d’ampliar els coneixements propis a partir del que els altres saben i pensen al respecte. Tenir una visió més amplia dels fets i com actuar-hi, sempre sent fidels al que un creu i hi pensa sobre un tema o situació, ja que penso que es imprescindible ser un mateix, i no deixar-se influir per la situació ni voler aparentar quelcom davant dels altres.

Una altra cosa important segons el meu parè, es que l’aprenentatge ha de ser significatiu i útil per tal que sigui profitós pels alumnes, i puguin extreure’n el màxim rendiment, i adquirir el major nombre de coneixements. Tots ells necessaris i aplicables en el major nombre de situacions, ja siguin relacionades amb les dels propis alumnes o bé, amb d’altres desconegudes però que passen en el món que habitem.