Un catorze de setembre vaig veure per primer cop a aquesta noia tan riallera i simpàtica. Estàvem a una aula del primer pis fent la xerrada de presentació del centre i el grau. Ella estava darrere meu, i al cap d’una estona em vaig girar cap a ella perquè no parava de parla. El primer que vaig pensar va ser que seria de les rebels de la classe, però a mesura que la he anat coneixent, he vist que és un tros de pa, i que lo de rebel no era veritat.
Al segon dia de classe me la vaig trobar al tren que agafem cada dia, el S2 Sabadell.
Quan vaig veure-la vaig fixar-me en el pircing que porta i que la fa diferent als altres, perquè només el porta ella. El porta en un lloc en el qual es veu molt perquè sempre somriu.
Jo, i qui la coneix, encara que sigui poc, la veu com una persona, com he dit abans, riallera, simpàtica, extravertida i molt bona gent, que es el més important. És una noia amb la que es difícil, per no dir impossible, avorrir-se, ja que pots parla de tot el que sigui. He tingut sort d’haver-la conegut, i també als altres sabadellencs, ja que els viatges amb tren són divertits i se’m passa rapidíssim el trajecte. En fi, es una sort poder conèixer a aquesta noia, perquè si algun dia no estàs bé, o estàs cansat o t’ha passat quelcom, et treu un somriure, et contagia el seu optimisme i bon rotllo.
He triat aquesta fot perquè el pircing es un tret que la fa diferent. Però l’important de la foto, el per què l’he fet, no és només el pircing, sinó que es també el somriure que veiem, el que et rep cada matí quan entres al tren, sinó es que està dormint.
No hay comentarios:
Publicar un comentario