- Conductisme: apareix a principis del segle XX amb Watson, Pavlov i Skinner. Diu que la conducta es externa i observable, i es la conseqüència a un determinat estímul. Si es premia quedarà fixe, si es castiga no s'assimilarà. En l'educació per ells els nens eren tàbules rases, pàgines en blanc que s'havien d'anar omplint amb els seus coneixements, ja que el nen partia de zero i sense cap idea prèvia sobre allò que es tractava dins de l'aula. El JClic es un exemple on s'hi empra aquest mètode.
- Cognitivisme: Vigotsky i Piaget eren els grans impulsors, recolzats per Bandura. Es centraven en els processos mentals que intervenien en la formació del coneixement, dins d'un procés d'assimilació dels coneixements que es reben, quan es varien els esquemes mentals. JClic seria un exemple clar.
- Constructivisme: podríem dir que recull les bases del cognitivisme. Ausubel considera l'aprenentatge significatiu com allò essencial, que el nen aprèn interactuant amb el seu entorn. Pel que fa a les TIC trobaríem els projectes telemàtics on els alumnes treballen cooperativament amb alumnes d'arreu del món i coneixen noves maneres d'enfocar les coses i nous coneixements que potser no es tracten en la escola en que hi son.
- Connectivisme: Siemmens i Downes creuen que l'aprenentatge es produeix en forma de xarxa social, de gran diversitat de connexions i vincles. Es duu a terme a través de recursos tecnològics, però hi destaca per les connexiosn que es produeixen amb aquests. L'alumne té gran control dins del seu aprenentatge. Viquipedia, Youtube, Twitter com a exemples clars sobre el que es aquest tipus d'aprenentatge.
Cal recalcar que ha estat de gran ajuda tenir els apunts de psicologia del primer i el segon any de carrera, ja que he pogut complementar amb allò que sabia el que no acabava de recordar, i poder-ho entendre-ho amb les TIC, i fer petites relacions visibles i entenedores.
No hay comentarios:
Publicar un comentario