El turisme.

Desprès de fer l'exposició fa unes setmanes, us deixo aquí el powerpoint que varem fer servir a l'hora d'exposar, pels qui no van assistir i pels qui la volen tornar a veure.

L'estructura del treball era la següent:

• Presentació, (dades de Catalunya).
• Pintura.
• Arquitectura.
• Clima i platges.
• Dieta Mediterrània.
• Llocs per visitar.
• Infraestructures innovadores.
• Immigració.
• Turisme.

L'exposició tractava sobre els factors que inciten als turistes a venir al nostre país. El títol és: el turisme a Catalunya.

Programes.

Feta ja l'explicació del nostre programa, l'iGoogle, ara citaré i faré un enllaç amb la pàgina d'inici dels programes que també van sortir a classe.
Programes:

• Doodle.
• Softcatalà.
• Google Earth.
• Google llibres.
• Dotsub.
• Encarta.
• iGoogle.
• Google Maps.

Si voleu consultar algun programa d'aquests, fent un click sobre la paraula, us enllaçarà fins a la pàgina d'inici del programa desitjat.

iGoogle.

A classe de TIC, vem haver d'escollir entre diferents programes, per presentar-lo davant als nostres companys. Els programes eren: Google Earth, Google Maps, iGoogle,... aquest últim es el que varem escollir la Sandra, l'Emma, en Roc i jo.
Vem fer un índex, per separar per parts el treball, que era així:

• Presentació.
• Definició, Què és?.
• Funcions.
• Exemple, vídeo on quedi clar tot el que expliquem.

Després vem començar a fer el treball, a trobar informació, posar-la en comú, i escollir la més important, es a dir sintetitzar. Un cop teniem tot això, només calia posar-la en una presentació al google Docs. Així vem fer, ja que a la classe següent havíem de fer una petita exposició explicant l'iGoogle.

És bo llevar-se d'hora?.

Només començar la classe de TIC, en Jorge ens ha fet una pregunta, que deia així: És bo llevar-se d'hora?.
A partir d'aquí, en Marc, en Roc i jo, amb tots els programes que en Jorge ens ha ensenyat hem hagut de fer una sèrie de diapositives, justificant per què és bo llevar-se d'hora, o per què no.
En el nostre cas, hem fet un CmapTools, hem fet un enllaç amb un vídeo, i hem enganxat diverses fotografies. Tot això des del Google Docs.

Projectes en xarxa.

A classe de TIC, en Roc, l'Estel i jo, hem buscat informació sobre els projectes en xarxa, i després hem fet aquest powerpoint, per poder exposar les principals idees d'aquest projecte.
Penso que hem trobat els trets més característics i hem sintetitzat prou bé tota la informació que hem trobat.

Diferències i similituts entre l'escrit i l'oral.

Hi ha regles que regeixen l'escrit que no s'utilitzen en l'oral.

• Comparacions: situacions de comunicació orals i escrites, per així trobar les característiques pròpies de cada grup.
• Contextuals: comunicació oral és inmediata i l'escrita és diferida.
• Textuals: (adequació i coherència)--> estructures sintàctiques.

CONTEXTUALS

-La tecnologia ha equiparat els dos codis.

-L'oral ha agafat força, gràcies al telèfon, ja que pots comunicar-te a distància, i al moment. També estan el tèlex o el telegrama, que han permès que l'escrit, abans era un missatge diferit, pugui ser immediat.

Diferències:

Oral/Escrit

1-canal: auditiu/visual.

2-Percepció: successiva/simultània.

3-espontània/elaborada.

4-immediata/diferida.

5-efímera/duradora.

6-codis no-verbals/utilitza poc codis no-verbals.

7-interacció/ no-interacció.

8-Context: extralingüístics/poc important.

TEXTUALS

-La literatura s'ha centrat en una petita part del camp: la fonètica i ortografia, so i grafia.

-L'escriptor en la comunicació escrita, ha d'utilitzar recursos lingüístics d'adequació, coherència, cohesió i correcció gramatical distints.

RELACIÓ ORAL-ESCRIT

-Pels medievals l'escrit (llatí) era més important que l'oral (llengües romàniques), en canvi al S. XX, l'oral és l'objecte únic dels estudis, mentre que l'escrit és un mitjà per transcriure la parla.

-La relació l'han estudiat Vigner i Scinto. Vigner analitza la qüestió des de l'òptica de la didàctica de la llengua. Scinto analitza la qüestió des d'una òptica psicolingüísitica.

-Han de tenir un tractament equilibrat i independent en l'aprenentatge de la llengua.

La descripció.

Hi ha diferents models de descripció, entre els quals trobem:

• Cançons.
• Poesia visual.
• Poesia.
• Novel·la.
• Assaig.
• Conte.
• Vídeo.

Què és?

És un mode d'organització del discurs que pretén representar lingüísticament persones, objectes, animals, paisatges, sentiments, èpoques, etc. Es poden descriure aspectes molt concrets i aspectes molt abstractes.

Hi ha dos classes de descripció:

• Objectiva: l'autor és imparcial davant l'objecte que està descrivint, i és limita a descriure amb la major objectivitat i precisió possibles. És caractrísitica dels textos acadèmics i científics.
  
• Subjectiva: l'autor reflecteix el que li suggereix personalment l'objecte que està descrivint. Té una gran càrrega subjectiva i sol tenir una finalitat estètica.
  

Cal dir que tota ciència té una dimensió descriptiva a més de la dimensió explicativa, que tots sabem.

Estructura dels textos:

• En els textos que no són de caire científic, les dades subjectives poden estar desordenades.
  
• En els textos de caire acadèmic, les descripcions només admeten dades objectives i comprovades.
• Els textos de l'àmbit científic, han de seguir un ordre determinat, ja que es essencial. S'ha d'utilitzar un estil objectiu, concís i clar.

A l'hora de produir textos descriptius s'ha de fer el següent procediment:

• Establiment del tema, que pot ser presentat al principi o després d'enumerar les seves caractrísitques.
  
• Caracterització, a través de la qual es distingeixen les qualitats, les propietats i les parts de l'objecte que estem descrivint.
  
• Relació amb el món exterior, tant pel que fa a l'espai i el temps, com a les múltiples associacions que es poden activar amb altres móns i objectes anàlegs.

Com es fa?

1. Idear: s'ha d'explorar la situació per poder emprar les paraules més precises, que descriuen a l'objecte.
2. Ordenar: veure la informació que hem obtingut, i ordenar-la adequadament.
3. Textualitzar: començarem a fer la descripció, tenint en compte les caracterísitques següents:

• Descripcions subjectives i expressives: moltes comparacions i metàfores.
• Els elements lingüísticodiscursius més característics són els que es troben en el lèxic nominal (substantius i adjectius).

Tècniques descriptives.

• Sintagmes nominals àmpliament adjectivats.
• Verbs en present o imperfecte d'indicatiu.
• Paraules que desciuen impressions sensorials.
• Terminologia.
• Definicions.
• Enumeracions.
• Recursos expressius (comparacions, metonímies, personificacions, al·literació)