sábado, 23 de junio de 2012

No es un comiat, es un fins aviat!

Després de reflexionar al respecte sobre com a anat el curs i l'assignatura en concret, penso que al principi estava una mica desmotivat, però a mesura que vam començar a fer treballs i vàrem anar introduint nous conceptes nous, per mi, va canviar la rutina i tot va ser més fluit i dinàmic a l'hora de fer activitats i entregar de treballs.

També cal dir que els grups de treballs, personalment, m'han ajudat molt, en el meu cas l'Anna Díaz i en Roc Molina, dos grans amics que han treballat a un ritme alt, i per això crec que va quedar un treball ben fet i molt ric en quant a continguts, alhora dinàmic i entretingut, pel que fa a la part oral.

L'any que ve m'agradaria seguir amb aquesta optativa, ja que he vist que la manca de coneixements dins de les escoles pel que fa a la tecnologia es molt alta, i no vull ser un més, vull que els nens puguin interactuar entre ells amb el suport de la PDi, ja que afavoreix al dinamisme i el ritme de la classe perquè aquesta pugui tirar endavant.

En definitiva, no es adéu, sinó un fins l'any que ve!

Els projectes telemàtics

Els projectes telemàtics va ser el tema que nosaltres vàrem escollir per tal de fer l'exposició i mostrar nous coneixements que desconeixien totalment. La exposició consistia en una primera part teòrica, que amb un suport visual com el Power Point anàvem exposant les idees per tal que després es pogués dur a terme la part pràctica i s'entengués el perquè de l'activitat que feien i el qüestionari que contestaven.


L'aula va quedar dividida en quatre grups, i cada grup representava una escola diferent. A través d'un correu electrònic vam motivar als nens perquè fessin un àlbum amb diferents èpoques de la història, des de la Pre-història fins a l'edat Contemporània.

Cada grup havia de posar que es feia a cada etapa i posar una foto que es faria a classe simulant quelcom característic de l'etapa en qüestió.


El primer dia vam tenir problemes amb l'internet de la facultat i va ser impossible dur a terme la exposició, ja que el treball depenia d'aquest. Els companys s'ho van passar bé i van disfrutar, quan al dia següent vam fer l'exposició amb les activitats que pertocaven. Han pogut treballar amb gent que no ho fan normalment i sobretot, hem intentat potenciar el treball en grup, cooperatiu. 

Exposicions

Les últimes exposicions varen ser:

Les TIC com a recurs per aprendre una llengua

L'Òscar Garcia, Angel Carillo i Clara Bosch van començar a parlar en portuguès.
Com que el seu treball girava entorn l'aprenentatge d'una llengua a través de les TIC van decidir girar la truita i plantejar-nos la situació com si nosaltres fòssim un infant català que va a Portugal.

Primer de tot ens van ensenyar una presentació on sortia una llista de noms de diversos animals en portuguès. Entre tots vam buscar la seva traducció en català, com que era molt fàcil no ens va caldre traductor tampoc. Seguidament van dividir la classe en dos grups i uns quants, a través d'una metodologia transmissiva i memorística havien d'omplir una graella amb els noms corresponents en català i en portuguès d'una sèrie d'animals. La resta, en canvi, van dur a terme unes activitats JClic ideades especialment per a la ocasió.

Un cop finalitzat aquest exeperiment vam poder comprovar que l'aprenentatge a través de les TIC havia estat més dinàmic i els companys s'ho havien passat molt bé tot aprenent mentre que nosaltres vam aprendre poc i la feina va ser força avorrida.

També ens van donar un conte per intentar entendre el seu significat.També ens van passar una enquesta al final de les activitats per donar la nostra opinió sobre el tema que ens presentaven.

Blogsfera: els blogs educatius

La Paula Antonell, Sara Garcia i Núria Maldonado han compartit amb nosaltres el seu treball enton la blogosfera i els blogs educatius.
Per a fer la seva presentació han disposat d'una presentació en prezi com a suport visual i des d'on ens han explicat què era un blog, i les diverses característiques que poden tenir aquests.

Despres de la presentació ens han passat l'enllaç a un projecte d'activitats JClic relacionat amb el que ens acabaven de comentar i donant pas també a comentar quines experiències hem tingut a
les escoles de pràctiques, quin ús en fan del blog, si en fan, etc.

Hem pogut veure que moltes escoles sí que fan ús d'aquesta eina però encara n'hi ha moltes altres que no. Penso que els blogs de classe són una eina rellevant per als infants ja que interactuen entre ells, i poden treballar-los des de totes les matèries creant així un treball indisciplinar. A més a més, poden compartir-los amb altres escoles i comentar-se establint relacions i un ambient de treball agradable.

Penso que totes les exposicions han estat profitoses, interessants i del que s'ha extret quelcom per en un futur tenir en compte. 
També dir que ha estat més senzill a l'hora de fer les valoracions que fossin en grup ja que es podia veure la visió dels tres, i per dur a terme les explicacions a través del Google Docs, per mi ha estat més ràpid col·locar-ho aquí i fer una valoració al respecte.


Exposicions

El segon dia es van dur a terme les següents exposicions:


Aplicació de les TIC en l'educació inclusiva


L'exposició la van fer Maria Garcia, Mònica de Haro, Mònica Gutierrez i Eva Ladevesa.
Per dur-la a terme elles han creat una pàgina web a través d'una eina treballada a classe on hi trobem tota la informació relacionada amb el que han treballat.

En aquesta pàgina trobem la seva intenció de dur aquest treball més enllà de l'aula i posar a la disposicio de qui vulgui consultar-ho un material útil i que ens pot servir si algun dia el necessitem.

Elles es centren en l'aplicació de les TIC de cara als alumnes amb una discapacitat visual, quins avantatges tenen i com poden estar dins l'aula sense necessitat de distincions de cap tipus.

La part pràctica que ens van presentar va ser molt interessant ja que, a través d'un vídeo que van poder enregistrar al Centre de Recursos Educatius Joan Amades ens van indroduir un programa que llegeix en veu alta el que tu escrius a l'ordinador anomenat Jaws.

Vam poder fer la pràctica amb aquest programa i la veritat és que costa força d'entendre i de fer servir però un cop entens el seu funcionament és més senzill i facilita l'ús de la tecnologia dins de l'aula per a tot tipus  de públics. 

Alumnes nouvinguts i les TIC

Els companys Esther Aldehuela, Encarni Bosch, Josep Fosalba, i Sergio Rella han elaborat l'exposició sobre els alumnes nouvinguts a l'aula.

Aquestes en han mostrat el ventall de possibilitats que ens donen les TIC a l'hora de facilitar la integració d'alumnes nouvinguts a l'aula i ens han mostrat un seguit d'exemples que han trobat a la xarxa que són de gran interès. Com a suport visual disposaven d'una presentació power point a través de la qual seguien la seva exposició oral.

També han elaborat unes activitats amb el JClic per a desenvolupar-les a l'aula. Nosaltres n'hem realitzat tres , i la veritat és que ha estat molt divertit. 

Seguidament hem comentat com era l'experiència de l'aplicació de les TIC a les nostres escoles de pràctiques i hem comprovat que les realitats són molt diferents ja que algunes escoles sí que en fan ús i les apliquen de manera coherent per a treballar amb aquests alumnes mentre que d'altres no les utilitzen o no donen a aquestes eines la importància que haurien de tenir, utilitzant-les, per exemple, només com a jocs.

Els nostres companys també han compartit amb nosaltres un document on podem trobar diversos enllaços a pàgines que contenen recursos TIC per a l'alumnat nouvingut.


Educat 2.0, OpenOffice i recursos Xtec

L'exposició la van fer els companys Pere Musoll, Pau Nin i Mar Gascó. Primer de tot ens van fer realitzar una enquesta sobre recursos de la xarxa per veure què sabien de noves tecnologies.

Seguidament ens van mostrar un recurs molt divertit anomenat "Nube de palabras" que sel·lecciona el nomre de paraules que més apareixen en un text i, de manera creativa, les destaca i te'n fa la simulació d'un núvol. 


Després ens han parlat sobre el projecte EduCAT 2.0, que tot just ara es comença a trobar aplicat ja a les escoles i que és el seguiment de l'anterior Educat 1x1. L'objectiu d'aquest projecte és la integració total de les tecnologies a l'aula utilitzant ordinadors individuals i llibres digitalitzats.

Ja per acabar ens han ensenyat el recurs OpenOffice. Primer de tot han preguntat si a les nostres escoles es feia servir el Microsoft Word com a eina de processador de textos o si es feia servir l'OpenOffice. Hem vist que moltes escoles utilitzen aquest últim recurs i els nostres companys ens han explicat que això es deu al fet que és programari lliure, és a dir, que no necessita llicència ni té autoria sinó que a través de la xarxa tothom el pot obtenir i fer-lo servir.

Finalment entre tots hem omplert una graella sobre el calaix de recursos de l'XTEC que ens ha servit per conèixer-ne de nous i com a eina de consulta per quan ho necessitem.


Exposicions

EVEA's


La Sandra Pérez, l'Adrià Péres i l'Elisabeth Torras van presentar-nos el seu treball entorn els Entorns Virtuals d'Ensenyament-Aprenentatge.

A través d'un suport visual elaborat amb el prezi, van introduir què són els EVEAs, quins són els projectes més importants i que se'n fa més ús en àmbit estatal i aprofundeixen en un dels entorns més utilitzats arreu anomenat: Moodle, que he explicat en una entrada anterior.

Després de veure'n un video que explica com funciona i en què consisteix ens expliquen que ells han creat un espai moodle per a posar en pràctica i perquè veiem en què consisteix exactament un EVEA.

Després de la seva presentació penso que hem pogut entendre què són els Entorns Virtuals d'Aprenentatge. Jo ja havia fet servir moodle i, la veritat és que és una eina molt útil si l'utilitzem correctament. Com molt bé van dir els companys en la seva exposició, cal que aquesta eina sigui un recurs perquè el mestre i l'alumne puguin comunicar-se, fer un seguiment de les tasques, consultar apunts, etc. però mai s'ha d'utilitzar com a substitutiu del mestre, en cap cas una plataforma virtual pot actuar com una persona i és precis que aquest conepte quedi molt clar.


Desenvolupament de les competències cognitives

El grup de la Sandra Castelnuovo, el Xavi Costa i l'Isaac Serrano han dut a terme una exposició sobre el desenvolupament de les competències cognitives i el material que podem trobar a la xarxa per tal d'estimular-les.

Van elaborar un prezi per tal de tenir un suport visual a l'hora d'introduir la teoria i van anar consultant la pàgina web Lumosity Jocs segons l'aplicació que haviem trobat i la competència de la que parlàven.

Bàsicament les competències són la memòria, l'atenció, la velocitat de processament i el control cognitiu.

Com ja he comentat va ser una exposició força divertida i dinàmica perquè realment ens vam adonar que ens caldria un amica d'exercici per als nostres cervells.
Van parlar de l'aplicació d'aquestes eines a l'aula posant exemples de les seves escoles de pràctiques i penso que treballar-ho amb els infants és una bona manera d'estimular les seves capacitats cognitives ja que ells s'ho passen bé jugant i a l'hora el seu cervell es fa més "fort".


PDi

Les nostres companyes Alba Mayol, Ethel Nogués, Marta Pintos i Helena Vall ens han presentat l'ús de les pissarres digitals interactives a l'aula.

Per a dur a terme la seva exposició han elaborat una presentació amb prezi on podem trobar tota la informació que ens van proporcionar entorn a aquest tema.

Elles també van tenir alguns problemes tècnics al llarg de la seva exposició però en general va anar molt bé.

Crec que són una eina útil, essencial i necessària dominar-la perquè en un futur, quan estiguem a l'aula tinguem més recursos i l'aprenentatge sigui més dinàmic i interactiu. Buscar l'aprenentatge significatiu on es treballin aspectes, coneixements i continguts importants i imprescindibles pel bon progrés i desenvolupament de l'infant. 

S'ha de potenciar això i fer assignatures com aquesta que hem cursat i que l'any que ve ampliarem amb la segona part.




viernes, 22 de junio de 2012

Prezi

Des de l'assignatura se'ns ha presentat un altre recurs online per a poder fer-lo servir tant actualment a la Universitat com més endavant, en un futur.

És un programa que permet elaborar presentacions. Té un aire al conegut Power Point, que tots coneixem i tant rendiment hem extret d'ell.

Les presentacions amb Prezi, però, no són una sèrie de diapositives sinó que només n'hi ha una que conté tota la informació i el programa juga amb el zoom per anar destacant els diversos conceptes.



Es una nova manera de presentar, ja que té moviment, zoom i d'altres aspectes nous, però no m'agrada ja que no queda molt clar d'avegades, fins i tot a mi em mareja i no adquireixo la informació amb la mateixa facilitat i claretat que amb el Power Point. Tants canvis no afavoreixen dins de la presentació, millor un seguit de diapositives clares i concises per tal de fer-se una idea mentre s'explica el contingut pertinent.



Eines i recursos TIC

Programes:

Serveix per comunicar-se, estar al dia d'allò que passa i rebreu al moment. Permet redactar 140 caràcters    "tweet", un cop publicat aquest tweet o missatge personal, surt al mur del publicant, i els contactes que el segueixen ho veuran al mur d'inici. Es interessant la diferència amb Facebook, ja que tu pots seguir a algú però ell no té perquè seguir-te, no ha de ser recíproc, i quan no t'interessa algun "follower" o seguidor el pots bloquejar o eliminar.



Serveix per publicar experiències pròpies i compartir recursos i material sobre qualsevol camp, com per exemple el nostre, l'educatiu.


  • Google Maps: eina útil pels curiosos de la geografia, serveix per veure llocs, monuments, carrers, places d'arreu del món des de més a prop o més lluny, variant el zoom.

  • Gmail: es el correu elecrònic de google, semblant al Hotmail, entre d'altres.



  • Youtube: seveix per veure vídeos de qualsevol tipus per internet, de manera on-line.


  • Google Reader: serveix per organitzar i poder accedir de manera ràpida a les notícies que un segueix com diaris, o els abans esmentats blogs.

Trobem molts d'altres com dropbox, Flickr, Linkedin, Delicious... però els que he esmentat penso que són els més útils i els que més domino i utilitzo jo per qualsevol treball o presentació.

Aprenentatge invisible

L'aprenentatge invisible engloba tot tipus d'aprenentatges esmentats amb anterioritat:

  • Learning by doing
  • Informal
  • Formal
  • Autònom
  • Entre iguals
  • Significatius

En molts casos no som conscients d'aquella informació que rebem i se'ns passa per davant sense ser capaços de fer-la nostra, adquirir-la i assimilar-la amb propietat i criteris. I en d'altres casos ens empapem sense saber d'on rebem la informació, no som conscients fins que ens adonem que allò ja ho tenim adquirit i es nostre. A través de qualsevol situació educativa o no cal que sigui així, aprenen coneixements, i dins nostre es crean conflictes i processos cognitius. Recalco aquest aprenentatge perquè es el que més em va sobtar i el que menys coneixia o tenia present.




Sharisme


El sharisme va ser creat dins de l'era de la informació i les tecnologies, i té una gran relació amb internet. Es pregunta i dóna peu a la reflexió sobre el perquè compartir pot ser profitòs per tothom, aquest intercanvi es útil.

Intenta imaginar un futur millor per a tots, visions pedagògiques motivants pels alumnes, on la cooperació, i l'aprenentatge a partir dels altres seria la base de tot els coneixements que un adquireix.

Es pot relacionar amb aprenentatge cooperatiu i entre iguals, com bé he anomenat abans, aprendre dels altres i formular-se una nova idea sobre el tema en qüestió a partir del que diuen i comenten els companys.

L'aprenentatge significatiu es la base de tot, sempre s'ha de incentivar un aprenentatge de qualitat, on s'hi vegin reflectits aspectes cognitius com l'assimilació i l'acomodació dels coneixements que es facin. La idea prèvia que tenen, la comparin amb allò que es diu i cadascú faci la seva idea personal.



Reflexió personal sobre les TIC a les aules


Després de sentir als meus companys explicar l'ús de les TIC a les aules i les escoles on han estat de pràctiques m’agradaria donar una visió personal de com he vist tot aquest tema de les TIC a les aules i sobre el funcionament que se’ls hi dóna o no des del professorat.

Primer de tot, dir que el centre estava ben equipat, cosa que facilitava un futur ús correcte de les TIC, però mancava l’aprenentatge del bon us d’aquestes per part de la gran majoria dels mestres. Es complicat però s’han fet cursos que pretenien endinsar en aquest món nou i tan ampli com es el de les noves tecnologies, però no s’ha acabat de captar tota aquella atenció necessària per passar a formar part d’ell.

D’altre banda es important que sempre s’intenti emprar aquest element i alhora recurs, ja que això facilita l’aprenentatge als alumnes i sobretot, fa que la classe agafi una altra dinàmica. Els nens i nenes poden interactuar i deixen de banda els llibres una estona per fer exercicis davant de tots i sense fer servir el bolígraf, sinó una eina totalment diferent com pot ser el seu propi dit. Aquest s’equivoca i immediatament pot rectificar amb l’ajuda dels companys, que ajuden a corregir les errades que faci.

Però es una llàstima que després de la gran despesa que suposa tot aquest material, no se li acabi de donar tot l’ús que requereix, i no se n’extregui tot el que pot arribar a donar per exemple les pissarres digitals que passen a ser simples objectes que plasmen informació d’internet o dels llibres digitals, o per veure vídeos o imatges.

Espero que això canviï i quan estigui impartint classes a l’aula les TIC tinguin un major pes, tinguin un millor ús i sobretot les classes deixin de ser tan tradicionals i basades amb el llibre i agafin una dinàmica contrària gràcies a l’implantació d’aquest recurs.

Les TIC a l'escola de pràctiques


He estat de pràctiques a quart de Primària, en una escola pública. Tenien una sessió d’una hora i mitja els divendres abans d’acabar la setmana, es a dir, les dues últimes classes del dia. El grup classe es divideix en dos grups, i cada setmana va un a informàtica i l’altre fa plàstica, però depenent del que s’hagi de fer a plàstica o si el grup va molt enrederit pot ésser que un grup repeteixi dues setmanes, però més de dues no perquè sempre s’intenta anar al mateix ritme i fer els mateixos treballs.

Un cop a l’aula d’informàtica cadascú té el seu ordinador propi, es a dir, hi ha quinze ordinadors aproximadament. Normalment els nens i nenes treballen individualment, però a vegades se’ls hi demana que facin grups que acostumen a ser de dos, degut a l’espai que tenen.

Pel que fa als treballs realitzats i que he pogut observar, han fet un horari de l’escola i moltes proves amb el Microsoft Word, i molts treballs amb aquest programa.  Cal dir que a l’hora de fer els treballs s’explica primer de tot en general, i un cop explicat si algú té dubtes aixeca la mà i la mestra va a ajudar i atendre’ls, o sinó els mateixos companys ajuden a resoldre allò que els altres desconeixen.

Quan acaben els treballs encomanats per fer a l’hora i mitja de classe, ja siguin individuals o per parelles, els alumnes es posen a mirar el seu gmail i s’envien missatges o veuen el que han rebut i responen. També poden jugar a jocs de diferents pàgines web o del mateix ordinador. Tenen llibertat per tal de poder fer el que vulguin però sense entrar en webs que no toquen ja sigui per edat o per contingut.

Les TAC

Les TAC dictamina com s'han d'emprar les TIC dins de l'aula, de quina manera fer servir eines tecnològiques per la que la qualitat de l'ensenyament en els centres millori progressivament amb aquests tipus de recursos.


·         El Pla TAC ha d’establir unes directius clares per assegurar  la competència digital de l’alumnat.
·         Incorporar les tecnologies a les aules ha de facilitar un aprenentatge més autònom i personalitzat.
·         L’elaboració del Pla TAC de centre pot esdevenir un poderós mecanisme d’innovació, elaborar-lo es complex i requereix la complicitat de tota la comunitat educativa i el director fa de líder.
·         Cal tenir en compte, que la incorporació de les TIC no implica necessariament innovació.
·         El Pla TAC ha d’assegurar: la competència digital, la integració curricular, la inclusió digital, la innovació metodològic.
·         Cal conèixer els recursos digitals existents com: moddle, JClic, Bloggers, Web requests...
·         El Pla TAC serveix per orientar als equips directius en l’ús de les TIC al centre i en la seva aplicació en el seu projecte educatiu.
·         Les estratègies metodològiques han de determinar la modalitat de recursos tecnològics que s’adopten.
·         Les TAC s’han d’adaptar a totes les necessitats dels nens siguin quines siguin les seves característiques, per tant han de ser inclusives les TAC.
·         A l’hora d’iniciar el procés d’elaboració cal tenir en compte: identificar els problemes i ordenar-los de forma gradual atenent els recursos i possibilitats del centre, analitzar de forma acurada l’impacte de les tecnologies en diversos àmbits ( currículum, metodologia, organització de l’aula i escolar, mètodes d’avaluació ), determinar les necessitats de flexibilitat horària i grupal de l’alumnat.
·         Establir una comissió TAC encarregada d’engegar i desenvolupar el Pla el de la manera més representativa possible; establir una representació de tasques relacionades amb les tecnologies i assignació de responsabilitats; establir un pla de formació o conjunt per al professorat focalitzat en les competències didàctiques.
·         Fases del Pla TAC: definició de la visió del centre d’acord amb l’especialitat del PEC,  diagnòstic digital del centre, definició d’objectius, planificació de les prioritats, identificació dels recursos necessaris, assignació de tasques i responsabilitats, aplicació del Pla, avaluació del procés.
·         El Pla TAC ha de ser un document dinàmic que impliqui la seva revisió anual, de forma orientativa es suggereixen els següents apartats: visió del centre, objectius a llarg, mitjà i curt termini, eines d’avaluació d’implantació del Pla...

No només influeixen els equipaments sinó que també parla sobre l'ús que se li donen a aquests recursos, i per això està el pla TAC per tal d'aclarir aquests dubtes que es poden crear al voltant de tot aquest món de la tecnologia dins de l'aula.

Això es una opinió personal, i un dels motius pels quals he fet aquesta assignatura i vull seguir-la l'any que ve; dins de les escoles, els mestres poden tenir molts materials tecnològics com pissares digitals i diferents tipus de programes per tal d'usar-los en elles o bé en altres ordinadors més normals. Però al no saber el que pot oferir cada recurs, cada programa, cada element, els mestres engegan la pissarra i els hi dóna el mínim ús, fan de la PDi un projector més, es a dir, zero rendiment.

La imatge que he col·locat penso que reflecteix perfectament, allò que ens dóna i que dóna als mestres i alumnes, des de motivació, dinamisme, interacció, cooperació, fins a comoditat.




Teories d'aprenentatge

Durant el transcurs de la història han anat apareixent diferents teories que han intentat donar resposta a com aprenem de l'entorn:
  • Conductisme: apareix a principis del segle XX amb Watson, Pavlov i Skinner. Diu que la conducta es externa i observable, i es la conseqüència a un determinat estímul. Si es premia quedarà fixe, si es castiga no s'assimilarà. En l'educació per ells els nens eren tàbules rases, pàgines en blanc que s'havien d'anar omplint amb els seus coneixements, ja que el nen partia de zero i sense cap idea prèvia sobre allò que es tractava dins de l'aula. El JClic es un exemple on s'hi empra aquest mètode.

  • Cognitivisme: Vigotsky i Piaget eren els grans impulsors, recolzats per Bandura. Es centraven en els processos mentals que intervenien en la formació del coneixement, dins d'un procés d'assimilació dels coneixements que es reben, quan es varien els esquemes mentals. JClic seria un exemple clar.

  • Constructivisme: podríem dir que recull les bases del cognitivisme. Ausubel considera l'aprenentatge significatiu com allò essencial, que el nen aprèn interactuant amb el seu entorn. Pel que fa a les TIC trobaríem els projectes telemàtics on els alumnes treballen cooperativament amb alumnes d'arreu del món i coneixen noves maneres d'enfocar les coses i  nous coneixements que potser no es tracten en la escola en que hi son.

  • Connectivisme: Siemmens i Downes creuen que l'aprenentatge es produeix en forma de xarxa social, de gran diversitat de connexions i vincles. Es duu a terme a través de recursos tecnològics, però hi destaca per les connexiosn que es produeixen amb aquests. L'alumne té gran control dins del seu aprenentatge. Viquipedia, Youtube, Twitter com a exemples clars sobre el que es aquest tipus d'aprenentatge.

Cal recalcar que ha estat de gran ajuda tenir els apunts de psicologia del primer i el segon any de carrera, ja que he pogut complementar amb allò que sabia el que no acabava de recordar, i poder-ho entendre-ho amb les TIC, i fer petites relacions visibles i entenedores. 

jueves, 21 de junio de 2012

Què es un PLE?

En relació amb la primera entrada, i veient que he tingut problemes per editar-la, em disposo a fer una ampliació des d'aquí.

Podem dir que un PLE es una manera d'aprendre a través d'Internet, des d'una dinàmica diferent i establint relacions diverses. Diferents eines que tothom que tingui accés pot utilitzar per poder controlar i gestionar el seu aprenentatge.

Trobem tres tipus d'eines:

  • D'accés a la informació: bases de dades, vídeo, multimèdia, llocs de publicació...

  • De creació i edició de la informació: mapes conceptuals, creadors de presentacions...

  • De relació amb els altres: carces socials per comunicar-se amb amics i companys de classe, en el qual l'aprenentatge també hi és present en molts casos.


Personalment a partir de les altres persones es d'on es pot aprendre més, penso que per això dins de les aules, hauríem de fomentar el diàleg, que els nens es formulessin preguntes i respostes que després es contrastessin amb el grup-classe. Que l'error sigués progrés i no pas, un punt on delimités quelcom i hagués de començar de nou el nen. A partir del que es sap i d'on es fa l'errada, el nen a de començar a construir el seu propi aprenentatge, amb l'ajuda, d'entre molts agents externs, els companys i amics.

lunes, 23 de enero de 2012

Moodle

Moodle és un Sistema de Gestió de Cursos de Codi Obert, també conegut com un Sistema de Gestió de l’Aprenentatge ( Learning Management System, LMS ) o com un Entorn d’Aprenentatge Virtual ( Virtual Learning Environment, VLE ).

Va ser creat per Martin Dougiamas, el qual va dissenyar les seves idees del constructivisme en pedagogia que afirmaven que el coneixement es construeix en la ment de l’estudiant, enlloc de ser transmès sense canvis a partir de llibres o aprenentatges i en l’aprenentatge col•laboratiu. Va crear un ambient centrat en l’estudiant, com a punt més important i del qual parteix tot, al qual li ajuda a construir l’aprenentatge necessari, depenent de les habilitats i coneixements previs.

Molts mestres empren aquesta eina per crear llocs web, més dinàmics de cara als estudiants. S’ha d’instal•lar en un servidor web, a través d’un ordinador personal, o bé mitjançant un servidor d’una companyia d’hostalatge de pàgines web.

Penso que aquest tipus d’eines són interessant i alhora útils de cara a l’aprenentatge dels alumnes, ja que el seu dinamisme ajuden i faciliten l’adquisició de coneixements. També es important, i se’ns a fet constar any rere any des de la Universitat, la idea de l’aprenentatge a través d’un mètode constructivista, on l’alumne sigui el centre i el mestre faci de guia i proporcioni tot el material necessari perquè avanci, assimili i acomodi tot allò imprescindible per a créixer com a persona. I poder ser un futur ciutadà amb criteri i no un titella o una màquina que actua segons el que li demanen i no lluita per allò que cal aconseguir.

Mitjans de comunicació i aprenentatge

Hi ha dos tipus de visions respecte als mitjans de comunicació i l’aprenentatge, un que es refereix a la visió d’educar a través dels mitjans de comunicació, i l’altre que tracta d’educar en l’ús d’aquests per poder extreure’n el millor ús i rendibilitat.

El primer que he citat deia que s’ha d’utilitzar els mitjans de comunicació per educar, es a dir a partir d’aquests treballar continguts que hi apareixen en el currículum i d’altres que no hi són presents, però que són imprescindibles. Ens podríem acollir a la cita que diu: “el coneixement no ocupa lloc”. Treure’n ús del que ens ofereixen els mitjans, l’ús que tenen aquests i treballar-los per aplicar-los i adquirir els coneixements pertinents que ens donen. Per exemple: un programa de ràdio o televisió, com es produeix, passos que s’ha de seguir, gent que hi treballa i les funcions... o també llibres i revistes per consultar el que sigui necessari.

D’altra banda trobem el punt d’educar en l’ús correcte dels mitjans de comunicació, es a dir, com fer-ne un ús adequat del que se’ns ofereix des d’aquests. Tenir els coneixements per poder triar la informació i el contingut que ens serà útil i productiu per tal de créixer com a estudiants, però sobretot com a persones, que es el veritable objectiu de la educació, o almenys aquest hauria de ser.

Hem de ser conscients de la gran influència que tenen els mitjans de comunicació cap a la població i la manipulació que es fa des d’aquests. Per això, com he comentat abans es important que els nostres alumnes sàpiguen que es trobaran i que ells mateixos, amb la nostra guia puguin saber trobar allò que els interessa i el que es millor pel seu correcte desenvolupament.

Estils d'aprenentatge

• Learning by doing: s’aprèn a partir d’un aprenentatge pràctic , on els alumnes són conscients dels seus propis errors, ja que ells mateixos els troben i milloren a partir d’aquests. L’error es un punt de partida cap a la millora i assimilació dels coneixements de cada nen.

• Longlife learning: es tot l’aprenentatge après i realitzat durant la vida que es planteja des d’una visió cívica i social, amb l’intenció de millorar coneixements, aptituds i competències.

• Aprenentatge entre iguals: l’aprenentatge que s’estableix entre persones, tant pot ser entre amics, companys, familiars... A partir dels coneixements que un té, ajuda als altres a entendre allò que els hi manca, i viceversa.

• Aprenentatge invisible: engloba tot tipus d’aprenentatges, ja siguin formals, informals, no formals... allò que aprenem sense adonar-nos, de manera inconscient.

• Educació formal, no formal i informal: l’educació formal es la que es dóna en els centres educatius, té un caràcter estructurat i acaba amb una certificació. L’educació no formal és intencional des de la perspectiva de l’alumne: xarxes socials, relacions d’amistat... I l’educació informal són totes aquelles activitats de la vida quotidiana que tenen una influència en l’aprenentatge, però no està estructurat i no es rep cap certificació al respecte.

• Aprenentatge autònom: l’alumne ha de tenir una iniciativa i una actitud positiva envers l’aprenentatge, que amb alguna ajuda o sense intenta trobar resposta a les seves necessitats pel que fa l’aprenentatge. S’estableixen connexions amb els coneixements previs, per tal d’assimilar i acomodar la nova informació.

• Aprenentatge significatiu: tracta d’establir relació amb els coneixements previs amb els que es van adquirint. El procés cognitiu d’assimilació i acomodació d’esquemes nous en aquells esquemes ja establerts. Fa que l’aprenentatge agafi sentit i sigui més enriquidor i complert. S’ha de saber el que aprendre, com aprendre-ho i per què.

• Aprenentatge situat: es basa en la relació entre l’aprenent i l’entorn i la relació entre els individus. L’aprenentatge esdevé significatiu gràcies al context sociocultural en què es troba. Es duu a terme en un entorn adequat, aplicable i relacionat amb la vida real i amb l’experiència pràctica de cadascú.

Un cop esmentat diferents estils d’aprenentatge cal ser conscient com treure’n rendiment i el major profit de tots ells, ja que poden ser útils per emprar-los en diferents situacions i assignatures correctament.

Personalment, com a futur mestre que espero ser, soc partícip d’emprar un aprenentatge cooperatiu, per grups o parelles, per tal d’ampliar els coneixements propis a partir del que els altres saben i pensen al respecte. Tenir una visió més amplia dels fets i com actuar-hi, sempre sent fidels al que un creu i hi pensa sobre un tema o situació, ja que penso que es imprescindible ser un mateix, i no deixar-se influir per la situació ni voler aparentar quelcom davant dels altres.

Una altra cosa important segons el meu parè, es que l’aprenentatge ha de ser significatiu i útil per tal que sigui profitós pels alumnes, i puguin extreure’n el màxim rendiment, i adquirir el major nombre de coneixements. Tots ells necessaris i aplicables en el major nombre de situacions, ja siguin relacionades amb les dels propis alumnes o bé, amb d’altres desconegudes però que passen en el món que habitem.