La composició del text.

Per fer un bon text, s'ha de tenir clar les tres etapes i intentar ser el màxim de metòdics en aconseguir els objecius de cadascuna.

1. Planificació: establir els objectius que volem aconseguir amb el text i dur a terme una estratègia determinada per recollir, seleccionar i ordenar la informació que volem transmetre.

Anàlisi de la situació comunicativa.

• Tipus destinatari.
• Tema.
• Objectius.
• Extensió, estructura.

Recollida de la informació.

• Pluja d'idees.
• Documentació.
• Intent de resposta a les sis W.
• Prendre apunts de la informació recollida.

Selecció i ordenació de la informació.

• Selecció de les idees.
• Ordenació de les idees.
• Tècniques d'Agrupació, (grups o mapa conceptual).
• Tècniques d'Ordenació, (numeració o esquema).

Redacció: transformar els plans i les idees en llenguatge escrit, es a dir, en un text coherent, estructurat, amb els trets estilístics que li pertoquen. Però sobretot s'ha de tenir en compte les característiques de la coherència, la cohesió, l'adequació, la correcció i la variació.

Estructura del text.

• El paràgraf.
• Els connectors:

1. Conjuncions i locucions conjuntives.
2. Preposicions i locucions prepositives.
3. Adverbis i locucions adverbials.
4. Altres paraules o expressions.

• La puntuació:

1. La coma.
2. El punt i coma.
3. El punt.
4. Els dos punts.
5. Els punts suspensius.
6. Els signes d'entonació.
7. Els parèntesis.
8. Els guions.
9. Les comes.

Estil.

• Adequació.
• Claredat.
• Precisió.
• Concisió.
• Variació.

Revisió: és examinar, avaluar el que hem escrit, decidir si s'adiu a les nostres expectatives, i si convé canviar o modificar quelcom per tal de millorar el text.

Revisió de continguts.

• Coherència.
• Cohesió.
• Adequació.

Revisió gramatical i de convencions.

• Correcció.
• Variació.
  

Habilitats lingüístiques.

D’habilitats lingüístiques trobem:

• Oral: escoltar i parlar.
• Escrit: llegir i escriure.
  Un usuari de la llengua a de dominar-les per poder-se comunicar amb eficàcia en totes les situacions.

Definició de cadascuna:

1. Llegir: Procés a través del qual es comprèn un text escrit.

Implicacions:

• Procés actiu, ja que qui llegeix a de construir el seu significat del text. El significat que el lector li dóna al text, no ha de ser el mateix que l’autor li volia donar, això depèn dels coneixements que te cadascú.
• Procés d’interacció, entre qui llegeix i el text. El lector a de fer seu el text, adaptar-lo i transformant els coneixements que té, en funció del que li aporta el text.

2. Escoltar: Comprendre un missatge a partir d'engegar tot un procés cognitiu de construcció del significat i, d'interpretació d'un missatge pronunciat oralment.

3. Escriure: Procés mitjançant el qual es produeix un text significatiu.

4. Parlar: Expressar el nostre pensament a través del llenguatge articulat, de forma coherent, clara, amb correcció i adeqüació a la situació comunicativa.

La compètencia comunicativa.

Amb aquest mapa conceptual he explicat el tema de la competència comunicativa que vem treballar a classe de comunicació.

Les propietats característiques del discurs o text.

A partir del Cmap, s'expliquen les propietats característiques del discurs o text:

• Qualitats que té un escrit o discurs quan actua amb eficàcia en una situació comunicativa.
• Analitzen i expliquen el funcionament d'algun aspecte lingüístic: cohesió, coherència i adequació--> descriptives.
• Determinen normes d'ús--> prescriptives.
• S'ha de tenir en compte la varietat dialectal i el registre a l'hora de produir un text--> adequació
• S'ha de seleccionar la informació més important. A més a més establir una relació lògica entre les parts d'un text, tenint en compte l'estructura del text--> coherència.
• Relacions de significat que s'estableixen entre diferent elements o parts del text, i que permeten al oient o lector entendre’l millor--> cohesió (connectors)
• Norma explícita d'ús en una comunitat lingüística--> correcció.
• Trets estilístics i expressius d'un text, d'acord amb determinats valors socials--> variació.

Els portàtils a les aules.

Amb el google docs, vem fer una presentació a través d'unes diapositives. Vem definir i explicar que era això dels portàtils a les aules, els avantatges i inconvenients que té, la situació actual en la que es troba el tema, i per últim vem citar a una dona que està en contra, com es la Rosa Cañadell, secretària general USTEC.

Un bon oient.

Primer de tot vem parlar sobre el bon comunicador, i unes classes més tard, ho vem fer sobre el bon oient. Tot va sorgir a partir de les habilitats lingüístiques, que estàvem tractant. Aquestes són: llegir, escriure, parlar i escoltar, i en aquesta última està el bon oient.
Un bon oient es aquell qui té un paper actiu i participatiu, es a dir, que pren apunts i s'interessa pel que diuen. Ha de respectar a l'emissor i les idees que transmet, per això a de ser objectiu per intentar entendre el que vol dir l'emissor i descobrir els objectius i propòsits. Sap descobrir les idees principals del missatge. I per últim parlar quan l'orador a acabat d'exposar les seves idees.

Un bon comunicador.

Aquest home és en Iñaki Gabilondo, un magnífic periodista. Ell diu el que pensa, sense cap problema, parla molt bé, es a dir, domina el llenguatge oral i a més a més es molt entenedor perquè vocalitza i parla correctament. A més, a l'hora d'entrevistar sap quina pregunta fer en cada moment, i normalment dóna en el clau.
Es podria dir que en Gabilondo compliria el perfil de bon comunicador, al menys per mi.
Aquest petit comentari, sobre aquest periodista, el relacionem amb la classe que vem fer a comunicació oral, escrita i digital, a grup petit, on cadascú triava un personatge que fos un bon comunicador. Varen sortir molts com el Buenafuente, Pepe Rubianes, entre altres.